“PER UNA SORTIDA DIGNA DE LA CRISI”_Declaració de la FCCSM

DECLARACIÓ DE LA FCCSM:
“PER UNA SORTIDA DIGNA DE LA CRISI”

Consideracions Prèvies

Comença a ser àmpliament admès i reconegut que la crisi econòmica i social de caràcter global, ha estat el resultat de la especulació financera, afavorida per la política de desregulació dels mecanismes públics de control a nivell de les instàncies estatals i internacionals.

La ideologia del mercat i de la lliure concurrència, amb el concurs de la hegemonia, introduïda a tots els nivells, del pensament biomèdic excloent, ha convertit la Salut en un article de consum i ha afavorit una tendència a la “medicalització de la vida”.

El procés d’instauració de la democràcia a Espanya va permetre impulsar una Reforma Psiquiàtrica que, des de la impugnació del model asilar manicomial, i superant l’assistència psiquiàtrica anterior depenent de les Diputacions provincials, així com de les consultes ambulatòries de neuropsiquiatria de l’ICS i dels serveis de
psiquiatria d’algun hospital general, ens va portar a un nou paradigma d’orientació comunitària, estructurat com una xarxa de serveis de salut mental “d’ús públic”, territorialitzada. Xarxa que tot i els increments del seu pressupost els darrers temps, mai no ha arribat a assolir un finançament equitatiu al de la resta de la Salut i des de la qual els equips professionals han tendit a prestar una atenció en continuïtat terapèutica, preferentment a malalts mentals greus.

Evolució i actualitat de la xarxa de salut mental

Després de la contestació antipsiquiàtrica, de la perspectiva personalitzadora psicoanalítica i de l’aportació de la psicofarmacologia, el nou model impulsat des del moviment progressista de professionals ha promogut en el curs de les darreres dècades una profunda transformació d’allò que va passar a denominar-se atenció de les malalties mentals per la seva voluntat assistencial, terapèutica i rehabilitadora.

Des de fa anys, les dades epidemiològiques indiquen un creixement important de la morbiditat i de la discapacitat derivada dels trastorns psiquiàtrics. La depressió, segona causa de discapacitat l’any 2014, es preveu que sigui la segona causa de malaltia l’any 2020, després de la cardiopatia isquèmica. El suïcidi és la segona causa de mortalitat entre els joves. Un terç de la població es veurà afectada per un trastorn psiquiàtric en el curs de l’any. L’OMS també assenyala que dues terceres parts dels afectats per un trastorn mental no arriben a demanar ajut a un professional sanitari.

El Pla Director de Salut Mental i Addiccions (2006), fruit d’un ampli consens, sobre tot dins del moviment de professionals de la xarxa pública, ha assolit una fonamentació teòrico tècnica i unes propostes organitzatives i funcionals que han representat un salt molt important en la qualitat de l’atenció. Aquest Pla, informat des del Consell Assessor del mateix PDSMiAd i aprovat per la Conselleria de Salut, fent ressò de la greu informació epidemiològica i de morbiditat psiquiàtrica en feu un dels factors justificatius important de la seva promulgació. Circumstàncies epidemiològiques introductòries que també es troben tant en la declaració d’Helsinky (2005) dels ministres de la Salut de la UE, com en el document sobre ”Las estrategias de salud mental del Servicio Nacional de Salud de España”, elaborat pel Ministerio de Sanidad i aprovat i assumit per les conselleries de salut de les comunitats autònomes.

En aquest sentit, és important recordar algunes de les recomanacions i propostes més importants recollides en aquests documents:

1. Necessitat de promoció i millora de la salut mental en tots els països de la UE.

2. La importància i naturalesa de la problemàtica requereix d’un abordatge des de les polítiques públiques.

3. L’atenció primària ha de constituir la porta d’entrada i el nivell responsable de la gestió i seguiment clínic dels malalts.

4. Cal una lluita decidida contra l’estigmatització dels malalts mentals.

5. Es recomana una formació dels professionals de la salut mental adaptada a l’orientació comunitària.

6. S’ha de recolzar i promoure l’ ”empoderament” dels usuaris i familiars.
D’altre banda, i com no podia ser d’un altre manera, la implantació comunitària de l’assistència i l’apropament territorial i psicològic (i la estimulació des del mercat sanitari del consum!) ha donat lloc a un increment progressiu d’una demanda que es va fent més complexa i més reiterant en quant a les visites. Una complexitat que ha posat de manifest i reiterat el caràcter biopsicosocial dels trastorns i patiments
psiquiàtrics, els quals requereixen, en conseqüència, el consens entorn d’un model d’assistència integral d’alta complexitat, en el que (d’acord amb les propostes del PDSMiAd) es vol privilegiar la prevenció, l’orientació comunitària, una pràctica demostrable i una “evidència científica”. Requeriment aquest darrer, del que és un bon exemple la proliferació de guies clíniques, en bona part inspirades en la classificació diagnòstica de les malalties mentals de l’Associació Psiquiàtrica Americana, APA; classificació i diagnòstics promoguts des d’una orientació biomèdica i afavorits i patrocinats per la indústria farmacèutica. Amb la qual cosa s’afavoreix la contradicció entre la consciència de la complexitat de les problemàtiques i de la necessitat en correspondència d’una resposta complexa i el reduccionisme amb que s’empren sovint guies i protocols.

Resolucions davant la crisi

Demanem aturar les retallades i avançar en la millora de la xarxa pública de salut mental, fer front a l’increment reconegut de la morbiditat psiquiàtrica, col·laborar en l’atenció dels patiments psicològics de la població i prendre mesures per racionalitzar l’encara deficient pressupost destinat fins ara a la salut mental. Per això, considerem que és necessari:

1. Vèncer i superar les resistències polítiques, ideològiques i teòriques que frenen i obstaculitzen l’avenç d’un model públic de salut mental centrat en la persona, equitatiu i de qualitat.

2. Dir no a les retallades (“Injustes, ineficaces i inapropiades”: Canviem Europa!. Manifest europeu contra la política anticrisi neolliberal) i sí a la revisió a l’alça de la tributació de les rendes altes. Reforma de la política fiscal amb persecució seriosa del frau fiscal.

Informació per part de l’administració, de l’abast real de les eventuals retallades.

3. Dir no a la reducció pressupostària en salut mental, la qual cosa podria representar una versió d’allò de “socialitzar les pèrdues (en el cas salut) i privatitzar els guanys”. Tot tenint en compte el baix percentatge històric que representa el pressupost destinat a la salut mental dins del pressupost general de Salut.

4. Dir no a la privatització d’entitats i serveis. La xarxa de salut mental, per raons tècniques, d’eficiència i justícia, ha de ser d’ús i de gestió pública i adreçada al bé comú de la salut de la totalitat dels ciutadans.

5. Restabliment de la persona, ens biopiscosocial, com subjecte del coneixement i de l’atenció. Revisió crítica del model biomèdic com a mètode privilegiat i excloent d’estudi, classificació diagnòstica i tractament del problemes psicològics i psiquiàtrics.

6. Increment del percentatge destinat a salut mental dins del pressupost sanitari.

7. Disminució percentual sensible del pressupost destinat a l’hospitalització psiquiàtrica.

8. Disminució de la despesa derivada de l’alt consum de psicofàrmacs (no sempre indicat, els antidepressius!).

9. Fonamentació de l’assistència segons la conceptualització de la Funció Psicoterapèutica.

Progressiva instauració de les intervencions psicoterapèutiques indicades des del Programa de Psicoteràpia a la xarxa pública de SM i Ad, a la Primària de Salut i a la xarxa especialitzada de Salut mental.

Extensió de les tècniques especifiques de psicoteràpia.

Supervisió i suport dels equips terapèutics, tant a nivell de la primària de salut com de la especialitzada.

10. Rectificar la tendència a un aprimament de l’Administració i a una desregulació en la provisió i normatives dels serveis.

Millora i enfortiment dels òrgans de planificació, direcció i gestió, superant les tendències hospitalocèntriques i reconeixent normativament i materialment a l’atenció primària el caràcter de centre de referència i gestió en el seguiment dels processos mèdicoadministratius i terapèutics.

11. Defensar i millorar la gestió i funcionament dels serveis, segons els principis de la territorialització, d’uns sectors geodemogràfics d’atenció assumibles pels equips professionals i a l’abast de la població. Vetllant per la assignació dels suficients recursos materials i administratius, així com d’una coordinació i supervisió que faci possible un bon funcionament de la xarxa de salut mental segons els principis d’atenció integral, orientació comunitària i plantejament assertius recollits al PDSMiAd.

12. Avançar en la instauració i millora dels òrgans d’assessorament i participació dels usuaris, familiars i ciutadans.

Finalment, proposem la constitució d’una taula amb la representació dels diferents sectors implicats, per la discussió, elaboració i consens de mesures responsables davant la situació de crisi plantejada.

Barcelona, juliol de 2011

ASSAMBLEA I CONFERÈCIA 2011

Benvolgut/da col•lega:
Et comuniquem que l’ASSEMBLEA GENERAL de la revista tindrà lloc el proper 3 de juny a les 19.00 hores en primera convocatòria i a les 19.30 hores en segona convocatòria, a General Mitre 203 bis, 1er. 1a. Barcelona.

Ordre del dia:
1- Informació de les tasques realitzades durant l’últim any.
2- Balanç econòmic
3- Presentació i admissió de nous socis. Baixes.
4- Opinions, crítiques i suggeriments
Es lliurarà el nou número de la revista.

20.30 hores CONFERENCIA - COL.LOQUI:

Art contemporàni, auto-educació, des-coneixement i... adolescència:
experiències d'ensenyament a travès de l'art

Reflexions sobre diverses experiències d’ensenyament a través de l’art realitzades amb adolescents. Sobre l’ “intel•ligència emocional” a l’(auto)ensenyament, els límits de la “cultura audiovisual”, la importància del tacte i el paper de la cultura total.
L’educació a través dels sentits: el paper de les emocions, el reconeixement dels sentiments, el descobriment de les sensacions, etc. Anàlisi de casos concrets

A càrrec de:
Abel Figueres i Milà
professor y crític d’art

Llicenciat en Belles Arts (especialitat escultura) i diplomat en gravat per l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi (actualment Facultat de Belles Arts) de Barcelona.
Des de l'any 1977 s'ha dedicat a l'ensenyament del dibuix, de l'art i del disseny en els seus diversos vessants i a diferents nivells. Va ser col•laborador de l'Escola Superior de Disseny Elisava i professor convidat de l’Escola Massana de Barcelona.
A l’actualitat és professor d’institut d'ensenyament secundari i catedràtic de dibuix des del 1986.
L’any 1974 comença a col•laborar com a crític d'art a diaris i revistes i del 1989 al 2007 ha exercit ininterrompudament al diari Avui com a col•laborador extern.
L’any 1984 li va ser concedit el Premi ACCA de la Crítica d'Art a la «millor programació de la temporada» que atorga l'Associació Catalana de Crítics d'Art. El 1990, el Premi Espais a la Crítica d'Art com a component de l'equip redactor del suplement d'art del diari Avui i al 1996, el Premi Espais a la Crítica d'Art (individual).

En acabar tindrem un aperitiu i brindarem amb cava.

MANIFEST EN DEFENSA DE LA SALUT MENTAL

Des d'Intercanvis, papers de psicoanàlisi publiquem el missatge rebut de la FECAFAMM (Federació Catalana d'associacions de familiars i persones amb problemes de salut mental) ja que pensem que pot ser del vostre interès

Davant de les notícies de retallada pressupostària en salut i en altres àmbits dels serveis de responsabilitat pública i de la situació d'incertesa i angoixa que suposa per a les persones amb problemes de salut mental, les seves famílies i el conjunt de professionals que treballen en aquest àmbit, volem fer palesa la nostra preocupació per la repercussió greu en l'atenció que pot tenir la reducció dels programes, serveis en salut i serveis socials adreçats a les persones amb problemes de salut mental i les seves famílies.

Per això animem a tothom a adherir-se al manifest:

www.endefensadelasalutmental.cat

Moltes gràcies. Som a la vostra disposició.

Cordialment,

FECAFAMM

Berguedà, 9-11, ent. 3a - 08029 Barcelona - Telèfon, 93 272 14 51

Hola

Hola, sóc la Marina!

CONFERÈNCIA I ASSAMBLEA

Divendres 18 de juny a les 20.30 hores
Conferència col·loqui

Contaminants ambientals i salut mental

A càrrec de: Eduard Rodríguez Farré

Metge. Investigador del C.S.I.C. Al llarg de la seva carrera professional com a farmacòleg, ha orientat la seva recerca envers la problemàtica de com els contaminants ambientals pertorben la salut humana i molt especialment el sistema nerviós central. Ha aprofundit en l'estudi de l'acció lesiva de les radiacions ionitzants en la salut humana a França. Ha estudiat la toxicitat de plaguicides i pesticides en el sistema nervios humà, particularment del Lindà. Ha assessorat diferents comissions de la Unió Europea per lluitar contra els efectes, potencialment perillosos per a la salut, de múltiples substàncies químiques. Ha publicat treballs sobre aquests temes en les revistes més especialitzades. Ha participat activament en les activitats de la Fundació Cerebro Mente, que té per finalitat establir un espai de reflexió en què neurobiòlegs i altres científics naturals confrontin llurs recerques i descobertes amb professionals vinculats al món dels psiquiatres, psicolegs, psicoanalistes..., per tal de fer avançar el coneixement del cervell i del psiquisme humà. Aquesta trajectoria científica d'Eduard Rodríguez Farré és inseparable d'una posició i actituds compromeses: l'activitat científica no és neutra i s’ha de posar al servei del desenvolupament humà i no d’interessos econòmics.

Coordina: Oriol Martí
Metge, psicoanalista.

General Mitre, 203 bis, 1er 1ª, Barcelona (iPsi)
Aforament limitat. Entrada lliure. Es prega confirmar l’assistència a: info@intercanvis.es

És que Forges sempre l'encerta !!!

UNA ESPURNA D'HUMOR ! BON RETORN !